ramat

encara no s’han tret l’abric d’hivern
de rastes blanquinoses.
marxen apilotades seguint el pas del cap
sens pensar, en llibertats fora de ruta.

la col·lectivitat humana
potser intel·ligent o "aborregada"
depèn de com usem
la capacitat de lliure elecció que tots tenim !!

cins ratlles

grups de cinc ratlles negres
repetint-se al llarg d’un full.
set sons bàsics simbolitzats i arrodonits.
combinant-los,
neix l’escriptura on atrapar la música:
copiant el degoteig de l’aigua, el bramular del vent,
l’estrèpit d’un llampec i el tro que l’anuncia,
el mormoleig de fulles, la parla dels ocells...

a la nova escriptura, s’afegiran les veus.
fent solos, o bé en coral...

la música des sempre, es porta dins del cor.
les partitures l’ha fet universal !!!

solitari

despullat de fulles verdes
mires els teus companys, en bosc apinyats,
creixent en fondalades i muntanyes...
revestit de grisor,
amb orgull d’enlairada solitud,
pregones la bellesa de la mort.

canó

l’oxidació l’ha menjat.

a desgrat del que es creu,
el ferro no és inviolable.

ha perdut l’armó que el sostenia
i descansa el cap
en l’obertura que defensà.
ja no treu foc per la boca...
i resta mut mirant la mar
amb el seu ull cec.

lliri

lliri blau de muntanya
al marge del camí
creixent selvàtic.
l’aire i la pluja
tenen cura de tu.
per les nits,
quan mires la lluna,
li demanes a cau d’orella
ser tan bonica
com les flors de jardí,
sens saber
que la teva bellesa
sobrepassa a les d’elles.

piscines naturals

Pamukkale en turc vol dir "castell de coto"

és una formació geològica de carbonat càlcic format per la precipitació constant de la calç que flueix en les aigües termals de la zona i que al llarg dels segles s'ha anat sedimentant formant terraces.

està enclavat en la provinzia de Denizli, Turquia.

el temps treballant lentament al llarg dels segles
gota a gota creà esglaonats sediments formant terrasses...
l’aigua segueix lliscant copiant color de cel i núvols

sens res que pertorbi la mòbil superfície en degoteig constant.

tempesta

camí de Marrakeix varem travessar el massís montanyos del Jbel Toubkal.

aquesta imatge correspon a la baixada del port del Tichka

t’anunciaves amb gases negres
plenes d’aigua a vessar.
al fons, llum de sol en retirada.

il·luminant vessant antípoda del tichka.

l’asfalt, retorçava el seu cos en humitat de grisos
intimidant amb relliscosa temença...

l’aire retrunyia trons llunyans.